Blog notice

L'educació en digital: què funciona?

L’ARA Criatures, el suplement de l’ARA dedicat a la infància i l’educació i que es publica en paper cada dissabte, ha publicat l’article “L’educació en digital: què funciona” aquest dissabte 14 de novembre. El CIM UPC i l’Escola Montessori de Rubí són dos dels protagonistes d’aquesta anàlisi de l’educació digital a Catalunya.

Aquest article aporta l’experiència i coneixements de Mireia Usart, investigadora que ha elaborat l’informe “Què sabem sobre l'efectivitat de les tecnologies digitals en l'educació?” per a la Fundació Bofill i l’experiència de tres centres educatius que participen del Projecte Magnet; l’Escola Rocafonda de Mataró, l’Escola Saavedra de Tarragona i l’Escola Montessori de Rubí, partner del CIM UPC en aquest projecte. 

Mireia Usart ha elaborat l’informe i en aquest article explica com s’estan introduint les noves tecnologies a les aules, en temes com la motivació: 

D’entrada, la tecnologia resulta molt atractiva, motiva sobretot per la novetat, però també hi ha una corba de la motivació, que baixarà de manera natural si no es treballa per evitar-ho. “Perquè es mantingui cal un bon docent que incorpori la tecnologia de manera natural, l’apliqui correctament, sigui competent digitalment i tingui una bona actitud per la tecnologia. S’ha d’evitar fer una mala còpia del que es feia abans però utilitzant la tecnologia. 

Això suposa per al docent preparar els materials, dedicar-hi més temps i, sovint, cal ajuda tècnica, tenir un bon accés a wifi i que als centres hi hagi una política clara de dispositius”, exposa Mireia Usart, que és doctora en educació i TIC i especialista en tecnologia educativa. Per mantenir la motivació, a part d’implementar la tecnologia, cal anar proposant a l’alumnat una sèrie de reptes que no siguin extremadament difícils ni gaire senzills. Segons Usart, no és fàcil dissenyar una bona activitat per a l’aula: “S’ha de trobar l’equilibri entre el repte i la dificultat -trobar recompenses a mesura que superen les dificultats-, i també entre els treballs individuals i en grup”.

 

Conxita Gimeno, directora de l’Escola Montessori, explica concretament com s’ho fan al centre, ara que ja han començat el quart curs dins del Projecte Magnet:

Conxita Gimeno és directora d’un centre d’alta complexitat (CAC), l’Escola Montessori de Rubí, que té una aliança Magnet amb el CIM-UPC. El centre havia engegat un procés de transformació amb molt de fonament tecnològic abans de ser centre Magnet, però amb l’arribada de Frank Sabaté, el formador que els assigna el programa, l’han desenvolupat, modificant-lo i adaptant-lo segons les seves indicacions. 

La directora explica que han arribat a aquest procés de transformació gràcies a l’entusiasme i el coneixement de Sabaté i a les ganes del professorat que s’autopropulsa.

A l'Escola Montessori de Rubí el material de robòtica i tecnologia sempre és a l’aula

El material de robòtica i tecnologia sempre és a l’aula, és una eina que és al seu servei, no una joguina, perquè en facin un ús adequat i correcte. A través del CV utilitzen eines tecnològiques i digitals. “A vegades ensenyes contingut tecnològic i d’altres és una eina per arribar a un altre tipus de coneixement”, explica Gimeno. 

Treballen les llengües a través de racons i la resta del currículum de manera globalitzada i transversal sense assignatures i amb franges de treball. “Al professorat -afegeix- ens ha enriquit, tothom té interès per formar-se. I la majoria de l’alumnat està molt més motivat”.

 

L’article també explica quines eines fan servir centres com l’Escola Montessori i de quina es fa aquest canvi de model per introduir la tecnologia: 

Que fan què?

La tecnologia està present a les aules més enllà dels ordinadors i les tauletes. L'alumnat aprèn manipulant impressores 3D, robots, plaques Arduino i Makey Makey, Lego WeDo, drons, jocs que funcionen amb energia solar, engranatges, robots Edison que es programen amb scratch i jocs de tecnologia, excavadores que funcionen amb aire a pressió, Bee-Bots, Cubettos…

  • Scratch. Llenguatge de programació per blocs (scratch.meet.edu). S'utilitza per programar Arduino, Makey-Makey, Lego We Wo o un videojoc a la pantalla.  
  • Bee-Bot. Robot amb aparença d'abella, perquè a infantil i primària aprenguin a programar amb instruccions simples fent que l'abella es mogui.
  • Cubetto. Funciona igual que un Bee-Bot però és de fusta. Funciona per Bluetooth amb una pissarra que té unes peces magnètiques amb les ordres direccionals.
  • Placa Arduino. Microxip amb connexió USB al qual se li poden connectar sensors. Es pot programar per blocs o escrivint en codi la informació que vols que rebin els sensors.  
  • Makey Makey. Placa electrònica que es connecta a l'ordinador per USB. L'ordinador l'identifica com un teclat, sense necessitat d'instal·lar-hi cap programari.
  • Lego WeDo. Joc de Lego que permet muntar infinitat de robots i màquines i programar-les.

 

Què i com funciona

  • L’accés a la tecnologia és fonamental, un element bàsic que el confinament ha evidenciat que moltes famílies no tenen. I cal resoldre-ho.
  • La tecnologia és una eina que ha d’estar al servei de la pedagogia. L’aprenent i l’aprenentatge s’han de situar al centre del procés.
  • Utilitzar la tecnologia en certes tasques concretes -llengües, matemàtiques i ciències- és més efectiu. Es desconeix l’impacte en àrees com les humanitats.
  • Cal competència digital dels docents per acompanyar l’alumnat en l’ús correcte de la tecnologia per aprendre.
  • No s’ha de replicar el que es feia presencialment. No es pot pretendre que les criatures estiguin connectades tot el dia a Google Classroom.
  • A primària funciona que sigui un aprenentatge més de transmissió, el docent introdueix temes nous i acompanya amb els dubtes concrets, i a casa poden fer tasques d’autocorrecció o autoaprenentatge. Gràcies a la intel·ligència artificial, en el que coneixem com a sistemes de tutoria intel·ligents la màquina veu què sap l’alumne i li posa les coses cada cop més difícils. Funciona sobretot a la fase inicial de la lectoescriptura i en matemàtiques.
  • A secundària funciona l’aprenentatge híbrid (en concret, el model flipped classroom): una part es fa a l’aula i l’altra a fora. L’alumnat rep materials, vídeos o temes interactius que ja existeixen, o dissenyats pel professor perquè se’ls mirin abans de plantejar dubtes a classe. Hi ha d’haver un espai per interactuar amb el docent i entre l’alumnat. Quan hi ha un espai virtual on l’alumnat pot interactuar milloren els resultats; té a veure amb l’aprenentatge social.
  • L’aprenentatge basat en jocs és el que, segons l’evidència, més funciona a tots els nivells. Una dinàmica ben implementada pedagògicament i amb la tecnologia incorporada de manera natural millora l’aprenentatge.
  • Presència natural de la tecnologia a l’aula. Per a infantil i primària no és adequat basar l’educació en l’ús constant de dispositius, però quan ho facin, millor que sigui amb la mateixa docent i integrant els dispositius a la mateixa aula.
  • L’impacte positiu en l’ús de les tecnologies s’intensifica en àrees com llengua (sobretot a infantil i primària), matemàtiques i ciències.

 

Des del CIM UPC creiem fermament que l’educació té un paper fonamental en l’ús de la tecnologia en el present i el futur i cal seguir apostant per aquestes iniciatives com el Projecte Magnet que permeten apropar les institucions, en aquest cas el CIM UPC, al dia a dia de les aules d’escoles com l’Escola Montessori de Rubí i treballar plegats. 

 

Font: L'educació en digital: Què funciona?, Ara Criatures - Olga Vallejo