Blog notice

Felip Fenollosa: "O el país és industrial o no hi ha progrés"

La col·laboració entre Ricoh i la fundació CIM-UPC ha estat reconeguda amb el premi del Partenariat Publicoprivat en R+I dels Premis Nacionals de Recerca, un guardó que han rebut amb discreció però satisfacció pel reconeixement que suposa. En una entrevista als Fulls d'Enginyeria, el seu director, Felip Fenollosa, creu que és ''un posicionament de país'' cap al suport dels centres de recerca a les empreses industrials i defensa una aposta sòlida per la relocalització i la reindustrialització de Catalunya per generar progrés i benestar social. La impressió 3D pot tenir molt de pes per augmentar la competitivitat i estar al servei de la vida de les persones.

 

Com han rebut el Premi Nacional de Recerca?

No ens ho esperàvem perquè al CIM-UPC som tècnics que treballem i la difusió que fem la tenim adaptada a les necessitats del nostre propòsit que és ajudar a la indústria, a la innovació. No som una fundació com per fer grans comunicacions sinó que som gent discreta, que és part de l'ADN dels enginyers, i no ens ho esperàvem. Va ser una sorpresa molt considerable.

 

Què suposa per al CIM-UPC aquest reconeixement?

Jo crec que suposa un reconeixement a la indústria que genera resultats a partir de recerca. És important que això sigui en l'àmbit industrial quan tradicionalment a Catalunya són altres àmbits els que fan el pas de la recerca al mercat. És rellevant i representa, per tant, un reconeixement a la innovació, a la recerca i a la indústria més clàssica que coneixem, transformada en l'àmbit digital. I això està molt bé: és un posicionament de país.

 

Se'ls ha premiat per la col·laboració público-privada entre Ricoh i la fundació. És el model a seguir per les iniciatives d'I+D?

Nosaltres el portem seguint des de fa 30 anys perquè no té cap sentit que hi hagi tots els avenços tecnològics que hi ha i que no sigui el nostre teixit industrial qui se'n beneficiï. Portem molts anys fent de pont entre tots els avenços de fabricació avançada al món, en aquest cas ha tocat a Ricoh i la seva aposta de fabricació additiva. Quan vam obrir portes fa 30 anys fèiem de pont, quan s'estaven dibuixant les coses en 3D en ordinador i començaven a haver fresadores que passaven d'absolutament manuals a computeritzades. I és clar, això ha estat un no parar, d'anar detectant què hi havia pel món, tancar acords amb empreses i vetllar perquè les nostres indústries es posessin a utilitzar totes aquestes eines que li donen competitivitat davant altres al món.

 

La crisi de la COVID-19 els ha fet guanyar visibilitat...

Seré sincer. Si la pregunta és si som més visibles per la lluita contra la COVID-19, et diré que sí. Però et diré també, amb tota la franquesa, que tant de bo no hagués existit la COVID-19 no només per les víctimes i tota la desgràcia que suposa, sinó perquè com a institució que està en mig de la indústria, és un drama econòmic. Sí, ens coneixen més i hem fet una gran feina, però com tota empresa del nostre país, estem patint molt.

 

I quin futur els espera, doncs?

Evidentment, la perspectiva és molt curterminista. Estem lluitant. Les mateixes institucions i governs aprenen el que han de fer i deixar de fer i d'alguna manera sabem que ja està bé haver-nos explicat. Ja veurem si és suficient o no, i ja veurem si ens impulsa aquest premi. El que més els pot ajudar en aquests moments és que les empreses, la gent, entengui que és compatible evitar rebrots i continuar l'activitat econòmica; i per tant, treballar. Cal que es faci formació, i prototips de nous productes per millorar fabricació digital, que el conjunt social entengui que hem de continuar anant a totes.

 

Segurament estan ben posicionats en aquesta situació, no?

És evident. Hi ha dos punts forts. El primer: que la fabricació digital pot ser àgil i accelera processos. S'ha demostrat que pots tenir en poc temps peces de respirador i sortir d'un bloqueig d'importacions que ha estat dramàtic i brutal i que no acabarà – ja es bloquegen medicaments, estem al segle XIX mentalment. Per tant, la fabricació digital i el 3D es demostren com eines i estem amb un cert lideratge per ajudar les empreses. L'altra cosa que tenim a favor és que ens hem de replantejar seriosament si reindustrialitzem el país, relocalitzem no només els productes mèdics sinó altres que també val la pena que els tinguem aquí. I això també és una oportunitat. Hem d'ajudar al teixit productiu a tornar a fabricar coses, i tornar a produir productes estratègics malgrat aparentment siguin més cars fets aquí. Potser amb l'optimització de la fabricació digital els drames dels costos no seran tant. Sempre diem que són els costos logístics, de transport des d'Àsia, el que s'endú més part de cost total. I la part laboral, que era la gran excusa, està quedant absolutament irrellevant per prendre decisió de fabricar o no fabricar. Per tant, estem en l'aposta de la fabricació digital que pot fer les coses immediatament i estalviar problemes greus.

 

I a nivell de tècniques de 3D, què ens espera en el futur més immediat?

Una de les novetats que està molt limitada per manca de formació de gent, un aspecte que aquí intentem cobrir, és que la potencialitat de la fabricació additiva no està sent encara aprofitada. Avui dia podem fabricar peces de molt alta complexitat a condició de dominar les eines CAD i simulació per ordinador d'alta complexitat que existeixen. Es poden arribar a fer coses molt optimitzades, molt eficaces, que per exemple, poden ajudar al canvi climàtic estalviant pesos, combustibles, etc. Alemanya, EUA, Anglaterra ho coneixen i aquí tenim l'oportunitat de posar-nos les piles. Objectes que avui dia no poden executar perquè no és possible, la fabricació additiva ho permet i optimitzacions que no tindria sentit de fer abans perquè serien infabricables avui ho són.

 

Què podem esperar que s'imprimeixi en 3D que ara ens pugui semblar complicat?

Estem fent coses per la mateixa persona. Tots els audiòfons, un sector que anirà a més, ja estan fets per fabricació additiva. En temes dentals, també, i totes les pròtesis, etc. s'estan fent per fabricació additiva. Per tant, en preservar la vida, el 3D està tenint una importància essencial. Per exemple, un prototip imprès de 3D li permet al metge assajar una operació de càncer en un nen, saber on hi ha una artèria i no tallar-la. En absolut es podia fer abans i ara sí.

 

La concepció del 3D canviarà doncs?

Més enllà de la impressió 3D, que hi ha altres tecnologies com el tall làser, és que un ordinador que pot fer servir qualsevol persona pugui materialitzar les seves coses amb unes màquines amb cost acotat. Això obre un ventall brutal. Una de les anècdotes de la crisi és la maneta de la porta que vam fer aquí. Em va trucar un conegut de la Vall d'Aran que amb la seva impressora 3D va posar les manetes a l'Hospital de Vielha. Això era impensable fa un temps. A veure, què hagués passat amb el coronavirus fa 15 anys? 

 

Tot són avantatges amb el 3D?

Sí, perquè accelera el cicle de disseny i et posa, dins l'ordinador, en una mena de prova-error molt competitiu i molt àgil. S'ha de comparar amb una màquina d'escriure de paper i pensar si és eficient un programa de tractament de textos. Així mateix ho dic.

 

Comentava que hi ha manca de formació. No hi ha prou gent que es vulgui dedicar al 3D?

Sempre en falten, falten enginyeres i que a partir de certa edat tendra es generin vocacions tecnològiques i vocacions tècniques. Una de les funcions més importants de la planta pilot és justament fer passar escoles, nenes i nens  que han de decidir quin és el seu món i el seu futur professional, i ensenyar-los màquines impressionants, coses fetes que puguis dir ''això ho podríeu fer vosaltres, això es pot materialitzar amb una 3D domèstica''. És donar arguments perquè la seva primera opció sigui el que garanteix qualitat de vida i una classe mitjana forta al nostre país, que és la indústria.

 

Les administracions fa uns anys que treballen en aquesta línia, suposem que els fruits es veuran en pocs anys, no?

Esperem-ho, nosaltres estem aquí ajudant. Som els executors de l'estat de consciència que sabem que o el país és industrial o no hi ha progrés i ser industrial també vol dir fer front als reptes del nostre món com és sostenibilitat o transició energètica...

 

Què ha passat per arribar a necessitar aquesta relocalització?

Jo diria que és complicat. Els experts ja han fet el diagnòstic millor que jo però hi ha hagut un desprestigi social de la indústria continuat en el temps que ha pesat. S'ha visualitzat, per exemple, en escoles d'FP on els cicles de mecanització o disseny han desaparegut en benefici d'altres professions vinculades al sector serveis però que no afegeixen el valor al final que pot afegir un treball de qualitat industrial. També és cert que el treball industrial s'ha transformat, l'automatització ha tingut el seu impacte i ha faltat una ambició pel coneixement, el repte i per superar-se al moment dels estudis.

 

I què han de fer les empreses doncs?

Els deures d'ara és que cada empresa analitzi bé com podria transformar el model de negoci amb aquestes tecnologies en lloc de seguir amb el de sempre, que ens la deixarà descavalcada: o una empresa estrangera o una d'aquí i s'ho endurà tot. 

 

Font: L'Entrevista - Felip Fonollosa: "O el país és industrial o no hi ha progrés" Fulls d'Enginyeria. Elisenda Rosanas

Nou cupó de descompte!

Treballem perquè puguis formar-te des de casa.

Preu especial amb el cupó ESTIU20 en els cursos 3D online.